Després del comiat amb la Toya i la Sònia, semblava l'inici d'un nou viatge, aquest cop amb la Neus. Amb el cor mig encongit vam agafar una buseta de mala mort fins a San Agustín, només van ser 10 hores interminables... San Agustín és una zona declarada Patrimoni de la Humanitat que fou el centre de diverses cultures d'Amèrica, moltes d'elles amb origens desconeguts. El primer dia no vam fer-hi gaire res, que havíem perdut la nit, però el segon dia vam visitar el parc arqueològic amb un parell de colombianes i a la tarda vam fer una excursió amb cavall fins a uns jaciments més allunyats. Va ser molt divertit, tot i que ens sabia greu pels pobres cavalls escanyolits...





Però em queden molts records d'aquest primer país, i tots fabulosos. De totes maneres, hi ha moltes coses que m'han impactat:
- Existeixen peatges alternatius, que significa que si no vols pagar pots agafar un caminet situat a 100 metres del peatge on trobaràs un indígena amb una cadena i en comptes de 7.000 pesos te'n cobrarà 2.000. Fàcil!
- Es "venen minuts" arreu del país. Et trobes a gent pel carrer amb un cartell i 4 mòbils, depenent de la companyia on has de trucar n'agafes un o un altre. Semblarà estrany, però aquí ningú té saldo i sempre es truca així, que es veu que resulta més barat. Un colombià ja ens va dir que calia tenir un màster per entendre com funcionava tot això...
- Nosaltres només xapurragem el castellà, però és que a vegades no té res a veure amb el que parlen ells! "Suerte" pot ser un insult, si et diuen gorda es veu que has d'estar contenta...
- El regulador del volum de qualsevol aparell de música ha d'estar, sempre, a tope. I si no pots parlar, doncs mala sort.
- Si ets dona, cal que vagis apretada de pit, es veu que com més aprop del coll els portis més agrada.
En definitiva, venir a Colòmbia ha estat una decisió molt encertada. Filosofant amb la Gemma, vam arribar a la conclusió que precisament que es pensi que el país és extremadament perillós fa que el seu encant augmenti, perquè el país està buit de turistes i ple de gent amb ganes de rebre'n... Així que tots els que em dèieu que no hi anés, esteu ajudant a trobar un país meravellós als qui ens atrevim a venir-hi, gràcies...
Jo només puc dir que ADORO COLÒMBIA!!!
2 comentaris:
Hola pardaleta!!
estic amb tu!un país genial, ric en cultura, menjar, festa, natura i bona gent...no hi ha un dia que no pensi en el viatge...(perquè encara no se m'en ha anat la gastrointeritis)jeje hauré de començar a fer guardiola pel proper viatge..Ha estat un plaer compartir aquest mes amb tu! T'envio un petonàs been gran des de Girona city mmuuua*
diuen que si es té la sort a la vida sempre fas un viatge que et canvia, que t'enriqueix com a persona... Potser aquest és el teu viatge... però en el teu cas, no canviïs... només enriqueix-te més si és possible!
Publica un comentari a l'entrada