Aquestes boniques paraules me les va dir un amic, però en el meu cas les utilitzo per a referir-me a Mérida i a Veneçuela en general, i és que estic completament enamorada d'aquest país, i a Mérida hi vindré a jubilar-me, ja ho tinc decidit. Així que no en vull marxar, però no puc estar trista, només puc estar contenta per haver tingut la oportunitat de viure-hi. I pensar que no estava a la ruta inicial! La raó per la qual en marxo és ben senzilla: em caduca el visat de 3 mesos i he de sortir del país abans del dia 7 de juny. És clar que també podria anar fins a Cúcuta (el primer poble colombià) a passar-hi una nit i tornar a entrar, però com que sé que a Veneçuela hi he de tornar prefereixo fer una altra passada per Colòmbia i visitar alguns punts que m'he arrepentit moltíssim d'haver-me saltat.

Just després d'arribar de Caracas vaig rebre una trucada inesperada: en Carlitos, amb qui vaig compartir uns dies a Bogotà junt amb tota la delegació catalana, estava a Mérida! Així que passo un parell de dies entretinguda, aquest tio és mig boig. De passada conec també el seu pare, opositor fins a la mèdula i que no para de criticar tot el que porti segell veneçolà, i com que jo sóc tot el contrari només fem que discutir (quan em deixa parlar, clar).

Ah, vaig prometre activar-me, oi? Doncs ho he fet, que no sigui dit que no tinc paraula. Un diumenge a primera hora vaig convèncer en Jaime i vam pujar fins a "Las Letras", una de les montanyes més properes a Mérida i d'on es veu tota la ciutat, la vall i les muntanyes. La veritat és que no sé perquè però el clima ha canviat radicalment aquests últims dies, i la boira típica de la regió ha desaparegut, així que la vista era fantàstica.

Segurament aniré a passar 4 dies a Los Llanos i a Mérida ja no hi tornaré. Per tant, com que em queda poc temps de vida meridenya us explicaré algunes curiositats de "La Ciutat dels Cavallers" que em fan gràcia:

MACHERA: Des de casa es veu el cementiri i parlant amb els amics em van dir que ells hi anaven de tant en tant a portar alguna espelma quan tenien examens. Així que a la que vaig poder ja em veieu voltant tot el cementiri fins a trobar el famós Machera, tasca gens fàcil. I la veritat, és una història molt maca. Era un delinqüent que va morir als 21 anys però que la gent deia que era com un Robin Hood ja que assaltava farmàcies per donar medicines als malalts, supermercats per donar menjar als indigents i fins i tot un cop va robar un camió de pollastres per repartir-los entre la gent del barri. Així que s'ha convertit en llegenda i ho és sobretot pels estudiants, que li fan ofrenes quan estan en problemes. Mireu la foto, si us fixeu bé en el que sembla una estàtua de Sant veureu que porta una pistola!

VIDA ESTUDIANTIL: Com ja sabeu, Mérida és sobretot una ciutat estudiantil, però el que potser no sabeu és que ser estudiant en aquest país és un xollo! Podem fer comptes seguint el cas d'un dels amics meridenys, tot i que també he de dir que no és així per tothom:

- Estudis: Gratuïts.
- Allotjament: Apartament compartit amb un altre company, també gratis. És una residència on viuen més de 1.000 persones, on la policia té l'entrada prohibida i on es couen tots els moviments chavistes. Un dia quan hi estava vaig sentir soroll i dic: ai mira, tiren petards, què deuen celebrar? Resposta: "Catalana, no seas tan inocente, que esto son disparos!".
- Menjar: Tots els estudiants tenen dinar i sopar gratis, de dilluns a diumenge. Jo hi he anat un parell de cops i el menjar és molt bo. Assegureu-vos d'anar-hi amb algú que tingui contactes, que als que hi anem de passeig no ens tocaria.
- Despeses personals: Doncs li donen una beca del Govern més una altra beca de la universitat, encara que aquesta última és a canvi de treballar un dia a la setmana.
- Transport: Han de comprar uns tiquets pel transport urbà que surt a 0.003 euros per trajecte. Podem dir que és gratis, no?
- Classes: Doncs molts dies no en tenen! Causes: volen més pressupost per la universitat, o el Govern ha arrestat a algun estudiant, o estant de dol perquè un sicari ha matat a un recent llicenciat, o perquè creuen que hi ha hagut tongo en unes oposicions (ha guanyat el professor que no volien), o perquè hi ha disturbis al carrer, o per... Clar que cal reivindicar i que moltes de les raons s'ho valen, però aquí es passen! Fa uns dies vaig anar a veure una obra de teatre i fins i tot ells es burlen del fet que qualsevol excusa és bona per suspendre les classes.
- Contrapartida: no has ni de ser un estudiant brillant, n'hi ha prou en anar aprovant.

Algú vol tornar a estudiar?


GELATERIA COROMOTO: Això sí que és digne de guia, i és que a Mérida hi ha una gelateria que ofereix més de 800 gustos de gelat, raó per la qual figura al Llibre Guinness dels Records. A algú li ve de gust un gelat de cervesa, frijoles, whisky, all, ceba o truita fumada? Hi vaig entrar, però no em vaig deixar convèncer per cap...

En el post anterior m'acomiadava de l'Ellinor, en aquest m'acomiado de Mérida, la ciutat que m'ha captivat, on desconeguts han passat a ser amics i on he après molt i en molts aspectes, encara que el tema polític hagi acabat com el rosari de l'Aurora. Tot el que he fet durant aquesta setmana, molts cops acompanyada de l'Audrey i en Job, portava l'etiqueta ditxosa d'ÚLTIM: anar a veure l'últim partit d'Ultimate Frisbee amb els amics, passejar per la Plaça Bolivar per últim cop, anar al cine dels dilluns per últim cop, a voltar per Les Heroïnes per últim cop, menjar cachapas i arepes al mercat per últim cop, anar a la Domingo Salazar per últim cop... Estic sentimental, i és que em sembla que fins i tot trobaré a faltar a la Fletcher i la seva tortuga!

Fins aviat Veneçuela!

2 comentaris:

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Vaaaaa!!! animos que d'aqui dos dies esterasen un altre raco de mon!!! Ai... si que costa abandonar un lloc on i estas be!!!

Judit ha dit...

nena doncs jo sóc una mica al contrari que tu eh... només penso en quan serà L'ÚLTIM PUTO EXAMEN del curs!!! jejeje a part d'això només miro cap al futur pròxim... moooooolt pròximmmmm...

jejej fins molt aviat!
carpe diem eh!

Judit