Això és l'efecte dòmino!

Després d'uns dies de descans merescut em trobo amb prou forces per tornar a escriure. Ara que hi penso, Ciutat Perduda queda llunyana, però encara recordo que va ser moooolt dur. Quan vam arribar de la ciutat vam dedicar la tarda a no fer gaire res, voltar una mica més per Santa Marta i prou, que la gastrointeritis (per dir-ho finament) m'ho impedia. L'endemà vam anar fins a Taganga, un poblet pescador proper a Santa Marta on vam fer un dia de platja, i com que em vaig deixar fer un massatge amb oli de coco vaig quedar cremada com una gamba... O sigui que als turmells d'elefant, les picades de mosquit i les cagarrines cal sumar-hi tota jo cremada... Total, un cromo de persona!

A la nit, com que l'endemá era Santa Marta es celebrava l'aniversari de la ciutat (compleixen 483 anys, si no recordo malament) i hi havia un mega concertàs, el cantant de moda, en Silvestre, venia a la ciutat. I no ens ho volíem perdre, perquè ens agrada molt la cançó que canta tothom, el "Me gusta, me gusta". Així que ens preparem, sopem pel carrer i a la que ens n'adonem ens trobem immerses en una riuada de gent, ens trepitgen, ens donen cops i no podem decidir ni on anem! Així que al final ni Silvestre ni hòsties, aviat cap a dormir, que arribar a port ja va ser prou difícil.

El dia següent anem cap a Cartagena, al final sense fer parada a Barranquilla (per tant, no entenem encara el que diu la Shakira de "en Barranquilla se baila así", així com?). Cartagena és una ciutat emmurallada preciosa amb un aire molt colonial, tot i que algunes parts poden arribar a semblar un Port Avenutra colombià. Descansem durant la tarda perquè la Sònia ha estat la segona en caure, i al vespre anem a sopar amb en K, un sud-coreà que ens explica cursiositats vàries del seu país. El dia següent tampoc fem massa res a part de tornar a perdre'ns per la ciutat, que m'encanta, perquè aquest cop la premiada ha estat la Toya! Aquí anem caient com mosques...

Finalment, aconseguim un dia on totes estem bé i anem d'excursió al volcá d'El Totumo, un volcà que encara està actiu, ple de fang i on et pots banyar. És una sensació molt estranya, perquè flotes i a vegades no es pot conservar l'equilibri, però molt xulo! Després una passada per aigua, però lògicament el fang continuarà fent acte de presència durant dies... Per cert, premi per qui em localitzi a la segona foto!

Anem a sopar amb en Fede, un noi que hem conegut a l'hostal i el seu amic Andrés, després a rumbear una mica, que portem molts dies al país i encara no hem ballat! Jo retiro aviat, que l'efecte dòmino ha tornat a la meva vida... :-(

L'últim dia a Cartagena l'aprofitem per visitar el Castell de San Felipe de Barajas i fer les últimes voltes per la ciutat, he dit que m'encanta? Per cert, hem tingut un intent d'estafa... El canvi de l'euro va a uns 2.500 pesos i hem trobat un home que ens n'oferia fins a 3.300, i clar, com a bones catalanes hem pensat que era una bona oferta. Un cop hem comptat i recomptat els bitllets i hem verificat que no eren falsos, l'home els ha volgut recomptar per última vegada, ha començat a fer moviments de mag i a doblegar bitllets fins que les tres ens l'hem mirat i li preguntem "Señor, por qué dobla los billetes?". Total, que ha començat a tremolar i ha marxat per potes... No tornaré a intentar canviar al carrer, ho prometo...


No teníem clar el proper destí, si passar per Medellín o bé anar directament cap a la capital, Bogotà. Com que la Neus arriba el dia 2 decidim millor anar directament a Bogotà, ara que ja hi som puc dir que he sobreviscut a 21 hores i mitja de bus! I la veritat és que han passat prou ràpides, tot i que només hem baixat del bus un cop. La Sònia és la fitxa del dòmino a qui toca patir aquest trajecte, i jo només reso perquè la Toya freni la roda, que si no em tornarà a tocar... Arribem a Bogotà i hi trobem la Neus, sense motxilla, però la Neus.