Ja fa dies que quan passejo veig les botigues adornades per fer augmentar el consumisme d'aquests dies, així que m'he recordat que s'acosta Nadal. Com a crítica només dir que em sembla bé que hagin agafat aquesta tradició imposada com a pròpia, però una mica de coherència no els aniria malament. Aquí és estiu i fa una calor, però igualment adornen les botigues amb boles de neu i els Pares Noels van abrigats amb pells! Quan trobo algun Pare Noel (a Xile és el Viejito Pascuero) pel carrer vestit amb gorro i suant no puc evitar que em faci pena. Jo aposto pel banyador!


Aquest cop no escric per explicar on sóc o quina és la meva última aventura, escric simplement per a desitjar-vos unes bones festes i que tots els desitjos pel Nou Any es compleixin. Aquestes coses no només s'haurien de desitjar un cop a l'any, però almenys aquestes dates serveixen per entendrir la gent. Aquest any el passaré lluny de casa, serà molt diferent per a mi, però no em queixo perquè és el que he escollit.

No em vull posar cutre ni cursi, però fa uns dies vaig rebre un mail d'un amic amb qui vaig compartir uns dies de viatge i m'enviava també una poesia amb la que em sento molt identificada. Aquí la teniu, espero que us agradi.


Bienaventurados los que no viajan jamás
y los que apenas sienten deseos de conocer países remotos,
ya que ellos gozarán de una vida apacible y llena de regocijo.

Bienaventurados también los amantes de los viajes
que en sus períodos vacacionales recorren brevemente diversos lugares del planeta,
pues ello les aportará enseñanzas enriquecedoras y les colmará de experiencias dichosas.

Pero ¡Ay de aquellos que han osado emprender el Camino del Viajero!
Porque ello no les dejará ni un momento de quietud
y les substraerá de los demás intereses de este mundo;
se afanarán únicamente por intentar satisfacer en vano su insaciable pasión
por los viajes y nunca considerarán haber viajado lo suficiente.
A esas almas vagabundas sólo les aguarda desasosiego e infinita ansiedad
por aprender sin cesar sobre todos los rincones de la Tierra,
sobre la naturaleza de los seres que la pueblan,
y sobre el significado de su propia existencia.

6 comentaris:

Ruso ha dit...

andale sita spageti!!
ara encara deus estar més bona, amb aquest punt de sal :DD
que la pases wuena.

Gruppie ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toya ha dit...

Molt bones festes cuquina!!!
Que disfrutis molt de les festes amb la panamericana!!Què mengen aquí, en comptes de turrons??Neules tampoc?mmmm de l'scudella ni te'n parlo,no??

Una abraçada beeen gran des del país del fred, la pluja, la neu i...brrrrr els sopars inacabables amb sobretaules infinites!!!un petònas càlid en aquestos dies freds*

JORDI QUELLOS LLOBET ha dit...

Eivaaaa latina!!!

No ser perque jo em sento identificat amb el teu escrit i la poesia!!! Soc a Nepal i hi han Noels dels collons!!!

Que passis un BON NADAL i comencis un BON ANY!!!

(Dels que no som a casa!!!)

Un Peto

Unknown ha dit...

Zorionak eta Urte berri on
eja

Anònim ha dit...

eLiIii,

Q tal Com estas x alla bueno estic prlan amb tu perel msn

xro Q sapiges que te trubem mol mol mol mol mol mol mol mol mol ...etc.... A FALTARRR*



xQ ets la miLLor jajaj

molts ptunets de ot la famili falgi jaja