De Huaraz a Lima-Limón

Tan de temps a Huaraz, encara m'hi creixeran arrels i no en podré marxar mai més. El lloc té moltíssimes coses a fer, i com que moltes d'elles comporten desgast físic necessito encara més dies per recuperar-me. Així que entre una cosa i una altra hi hem estat més d'una setmana. Després de l'escalada i el seu pertinent dia de descans vam decidir anar fins a Chavin (a més de 4 hores de Huaraz), fent parada a la Laguna Querococha. Chavin són unes ruïnes del 1.800 a.C., es veu que aquest poblet havia estat el melic del món igual que Roma ho va ser en el seu moment. La visita va ser interessant, tot i que el dia es va fer etern...

El dia següent tocava matinar, que per fi comencem a fer el trekking, finalment serà la ruta Quilcayhuanca. El primer dia caminem unes 6 hores per la quebrada que porta aquest nom, al principi és tot pla, però després cal pujar una muntanya en zig-zag que ens deixa morts, arribem a 4.200 metres i ens falta l'oxigen. Arribem, cansadíssims, i tenim la sort que en Freddy i en Benito munten les tendes i preparen el sopar (són uns sants), jo m'he assegut sobre una pedra i d'allà no em puc moure. Tot molt bonic fins que comença a ploure, i després sembla que cau pedra, i després sembla que es converteix en neu... Pensàvem que no seria res, però el segon dia al matí ens aixequem amb un paisatge completament blanc! Fantàstic!

Així que comencem el segon dia de trekking, que consta de 3 hores de pura pujada, veient lagunes precioses, muntanyes nevades i vistes que deixen sense respiració. Hem de descansar sovint, estem pujant a molta alçada i el cos ho nota moltíssim. Finalment arribem al cim! Bé, no és un cim com a tal, és el pas entre dues muntanyes (a gairebé 4.900 metres), on descansem i recuperem forces. Com sempre passa, t'adones que realment val la pena haver passat tan de temps amb el cor a punt de sortir del pit. I després 3 hores més de baixada arribem fins al campament per a passar la segona nit, que per sort ja no feia tanta fred. I el tercer dia... ja preparats i amb ganes de pujar 4 muntanyes més, en menys de 2 hores ens diuen que ja hem arribat. Ostres, un dia que vull caminar més! El trekking més famós a Huaraz és un que es diu Santa Cruz, però es veu que sembla una rambla, així que jo us recomano aquest, és meravellós i no vam trobar ningú en tot el camí.

Com no, ens va caldre un dia sencer de descans, i després d'això agafo un bus nocturn cap a Lima. Després de passar la nit sencera al bus arribo a destí, i a les 6 del matí ja estic preparada per a dormir la meitat de nit que em falta. No m'agrada gens el barri de Miraflores, la zona on estic instal.lada, bàsicament perquè considero que això no és Lima, ni Perú diria jo. La guia ho recomana per ser segur, però aquí només hi ha cases de rics, carrers nets, cotxes moderns i grans avingudes. Així que decideixo anar a visitar el Lima autèntic i vaig a la plaça d'Armes, al carrer La Unión, a la catedral, i al vespre em passo per un parc on fan espectacles de llum i color amb les immenses fonts que hi ha. Al final, en comptes de visitar Lima només he fet que veure l'anti-Lima, perquè tots aquests llocs ofereixen una imatge molt allunyada de la realitat.

El segon dia em decideixo a anar fins al convent de San Francisco, on encara viuen franciscans i on es pot visitar el que anomenen el primer cementiri de Lima. Resulta que just sota la catedral hi ha unes catatumbes amb els ossos de 25.000 persones (la guia diu de 70.000), i es pot veure grans pilons de cranis, ossos humans, fèmurs... Fins i tot hi ha pous de més de 12 metres de profunditat plens, tot plegat molt impressionant. Ara, però, només els franciscans s'hi enterren. Fa gràcia la forma ordenada dels òssos, obra dels arqueòlegs. Després d'això visito el mercat central, la plaça Bolívar, el barri xinès i cap a l'hostal que estic rebentada i encara em queda una hora per arribar-hi. Un sopar tranquil, una peli i cap a dormir.

El tercer dia a Lima me l'agafo més relaxadament, voltar pel mercat indio i una mica de vida nocturna al barri de Barranco, que això també diu molt d'una ciutat. Per fi tasto el cebiche, peix i marisc cru amassarat amb llimona i ceba. Definitivament, no m'agrada. Al final els dies a Lima s'allarguen una mica més del compte i n'hi estem un parell més, però ja anant de compres, al cine, voltant per la ciutat... Va bé deixar de ser turista de tant en tant.

I bé, encara que no vingui a "cuento", m'agradaria fer una petició a tots els taxistes de Lima i del Perú en general perquè deixin de pitar-me pel carrer, no m'importa si vaig carregada, si faig cara de cansada o si plou. I us diré més, si em fa ràbia que em pitin encara me'n fa més que es parin al meu costat amb el dit índex aixecat, sense moure's fins que els dius que no amb el cap. No estic acostumada a agafar taxis, per tant m'encanta poder anar fins a la cantonada i cridar: "Taxiiiii!!!", rollo pel·lícula. Així que si necessito un taxi ja ho faré saber. Buf, ja m'he quedat més descansada...