Arribo a Guayaquil, obro el moneder i sorpresa: només em queden 10 dòlars... M'han robat? Els he perdut? No, he estat a Les Galàpagos!!! Doncs sí, l'espera a Guayaquil va servir perquè finalment un altre tripulant entrés a formar part del viatge. En Katu va arribar, i només amb 20 hores de retard i sense maleta... Així que els 2 dies que havíem d'estar a Guayaquil es van eliminar, sense poder quedar amb els contactes que hi teníem.

Així que cap a les Galàpagos de dret! Agafes un avió i en menys de dues hores arribes ben content a les illes amb ganes de descobrir i veure animals, però què és el primer que et trobes? Et posen en fila i van parant la mà, que entrar a aquestes illes costa 100 dòlars (pels estrangers, és clar). Però no ens deixem intimidar, i el primer que fem és anar directament a la companyia aèria: senyora, faci el favor de canviar-nos el bitllet, ens hi volem quedar més dies! Havíem intentat fer en 10 dies tot el que havíem planejat i era impossible... Així que deixem els malabarismes pels qui en sàpiguen.


Passem un parell de dies a Puerto Ayora, la capital de l'illa de Santa Cruz, buscant i re-buscant algun creuer per un preu assequible, tasca gairebé impossible a les illes, que els preus equatorians aquí els multipliquen per 2 o per 3. Finalment en vam trobar un, però em guardo la sorpresa per més tard, patiu una estona... A part de voltar per agències vam anar també a Bahia Tortuga, una platja de sorra blanca i aigua turquesa, on cal caminar 45 minuts per arribar-hi i que gairebé és solitària. Un luxe i la primera sorpresa quan de cop i volta es creua amb nosaltres una iguana marina enorme, ens vam emocionar tant que no paràvem de fer-li fotos! El que no sabíem és que acabaríem veient-ne moltíssimes més...

Fa temps que estem en contacte via mail amb una parella que està fent la volta al món en 10 anys amb furgoneta i justament ara estan a Les Galàpagos, així que anem a veure'ls a Isabela, l'illa més gran i que té 5 volcans, alguns d'ells encara actius. Em preparo per agafar el ferry de més de dues hores que resulta ser una llanxa que va a tota pastilla, quedem xops i m'he de concentrar molt per no tornar a montar un escàndol. No entendré mai el perquè no diuen les coses pel seu nom. En fi, que arribem a port i l'Anna i en Pablo (ella catalana, ell argentí) ja ens hi esperen i ens instal·lem a casa en Plaucio. Com admiro aquest home. En Plaucio és un artista de 73 anys que s'ha decidit a construir 3 cabanyes per allotjar a gent (tenim l'honor d'estrenar-ne una!), no para de fer coses durant tot el dia, es preocupa per tot el que passa a l'illa, es llegeix la nova Constitució abans d'anar a votar, i en definitiva, és una d'aquelles persones per qui l'expressió "és un tros de pa" queda curta. Jo, quan arribi a la seva edat, m'agradaria ser com ell.

Però al que anàvem. L'Anna i en Pablo ja porten 3 setmanes a l'illa i ens fan de guies, ens mostren el centre de tortugues, ens ensenyen on trobar les iguanes i a quina hora, on comprar el millor formatge casolà, etc. Un bon sopar amb embotit català (a l'Anna li cauen les llàgrimes quan veu el pernil salat) i cap a dormir. L'endemà anem d'excursió a Sierra Negra i al volcà Chico, una caminada de més de 5 hores en total. Val molt la pena, i s'hi pot veure una de les millors vistes de l'illa, ja que es veuen les seves dues badies. Al vespre, asado argentí preparat per en Pablo i comiat. Els acompanyem fins a pujar al vaixell de càrrega que els deixarà a Guayaquil després de 3 dies de viatge. Haver compartit amb ells em fan reflexionar i penso que això sí que és viatjar! Però tinc ganes d'aprendre i temps, només em falten els patrocinadors. L'endemà fem una excursió on veiem els primers lleons marins (que no foques) i també ens flipem, no tenen por de res!



Tot i que encantats amb Isabela i desitjant poder quedar-nos-hi més temps, hem de marxar, que hem d'anar a fer submarinisme (gentilesa dels de casa, que fer anys també s'ha de notar...). Així que bombona, pesos, traje i cap a bucejar! El més impressionant va ser quan vam trobar un banc de peixos enorme, i al cap de pocs minuts ens adonem que ens han encerclat, estem al mig!


I bé, arriba el gran dia. Vam començar la segona setmana a Les Galàpagos sobre un creuer amb 16 passatgers a bord. De fet, hi havia over-booking, i us recomano una tècnica: t'instal·les a un camarot, et fas la marejada i a veure qui s'atreveix a treure't d'allà! El vaixell no és cap Royal Caribbean, però res a envejar-li perquè la tripulació és molt amable, el menjar bo i abundant i els paratges únics. Va ser difícil tornar a tenir horaris i haver de llevar-nos cada dia a les 7 del matí o abans, però vaig fer l'esforç. Cada dia durant els 8 que va durar el creuer fèiem un parell de visites a les illes (n'hem visitat més de 10) i snorkeling a 2 llocs diferents. Podria estar dies explicant-vos meravelles però millor ho resumeixo...


Us explicaré una anècdota: el segon dia aterrem a una platja de sorra roja plena de lleons marins per a fer-hi snorkeling. Decidim separar-nos una mica del grup i és aquí on entra la tortuga graciosa com a actriu principal de la pel·lícula "L'atac de la tortuga". Estem nedant i de cop veiem una trortuga d'aquestes enormes nedant i "Oh, quina meravella!". De cop en veiem una altra, i una altra... Una comença a nedar cap a mi, se m'acosta, una mica més, més... Em poso nerviosa, començo a intentar nedar cap endarrere però amb aquestes aletes que porto no puc! La tortuga va a tota pastilla fins just davant la meva cara, després s'atura, em mira i gira de cop. Doncs mira quina sort, m'ha tocat la tortuga graciosa. Ara em fa gràcia, però en aquell moment li hagués aixafat la closca! De fet, no cal tenir por, tan elles com els lleons marins són inofensius i els agrada jugar, sobretot plantar-se davant la cara i marxar corrents: COBARDS!

Un altre dels dies que recordo especialment és la visita a l'illa de Bartolomé. Decideixo anar tota sola a fer snorkeling a una badia preciosa. Només començar topo amb un tauró de més d'un metre i mig! Em surten els ulls de les òrbites i no sé què fer, però veig que té una taca blanca a l'aleta: quina sort, és vegetarià. De camí a la platja em trobo amb una tortuga, un lleó marí i un pingüí gairebé m'atropella. M'assec una estona a la meva platja particular de roques volcàniques mentre esquivo crancs multi-colors, lleons marins i iguanes. No tenen por. I m'adono que aquestes illes són realment especials, i no només perquè hi ha espècies úniques, sinó perquè no han desenvolupat cap por a l'ésser humà. Tot plegat serveix per adonar-me que sóc una privilegiada d'estar a un lloc com aquest, perquè negar-ho.

Per no atabalar-vos més amb historietes, prefereixo deixar-vos amb algunes de les imatges d'aquesta setmana inoblidable. Els meus animals preferits (tot i que amb empat tècnic amb els piqueros) són els lleons marins. He pogut nedar, jugar, veure recent nascuts i admirar a aquests animals tan simpàtics, fins i tot els he emprenyat una mica quan no em feien cas.








En segon lloc: els piqueros potes blaves! No sé per quina raó aquests ocells em cauen simpàtics, el fet que hagin posat els peus en un pot de pintura per a barrufets em fa gràcia.



I les tortugues Galàpagos són enormes! A més de lentes, clar. Les potes són com d'elefant i el cap igual al d'ET. Només em sap greu perquè els pirates se les enduien als vaixells per tenir carn fresca, ja que poden estar més d'un mes sense menjar ni beure.



Les iguanes són també un altre món. Són com dinosaures, de debò que són tretes de la prehistòria! N'hi ha de marines que poden ser negres, vermelles o verdes, i també de terrestres que són més aviat groguenques. A vegades te'n trobes centenars prenent el sol, cal anar en compte per no trepitjar-les!



Pel que fa als crancs, no m'haurien de fer especial gràcia, però tenen uns colors intensos entre vermell-taronja-blau molt xulo. Això sí, sempre en trobes algun de malparit!



Però les illes no són només animalons, totes elles són de formació volcànica i per tant hi ha molta geologia per aprendre i paisatges impressionants, de pel·lícula total.


Bé, em quedem moltíssimes coses al tinter, sobretot totes les imatges no capturades del món submarí, però em sembla que ja us he atabalat prou.

8 comentaris:

Tarantina ha dit...

Quanta fauna!!! Pinten mooolt be les Galapagos!!!

Anònim ha dit...

Aqui la feina diuen que si volies veure animals no calia anar més lluny de la rotonda del Portal!!jeje

Me fas molta enveja joooooooooooo.... mirant les fotos és un UATLA!UALTA UAAAAAALTAA!!!!Un petonet i torna JA!!Et prometo veure foques!toya

figs ha dit...

bethhhh
Jo vull un patito d'aquests que porten catallusques de color blau (que despres de molt pensar-hi ..he arribat a la conclusio que les porta posades pq no deu saber nedar...ai pobrettt). Quin artista s'hi posa bé hi tot per la foto.

PD:Des del curro...disfrutant dels vividors/es/cat/eu/eua...

·!MIREIA!· ha dit...

BETTY!!!
quina enveja em fas!!!
quins animalons tan petits eh!!!
va segueix disfrutant que encara et queda molt per veure!!!
ptonsss

Sònia ha dit...

Ei huoOola preciosa!
ja vaig seguint el teu blog... mare meva! quines aventures més ben parides... quina enveja!!
quines fotos més... quina enveja!!!
ja veig q t'ho passes d'allò més bé, aprofita i sobretot, explica'ns-ho tot tot tot
ptons
Sòo

le bon vivant ha dit...

Quins animalots!! Jo tb vull un parell x ca meu!! Millor no, pk hauria de comprar un terreny com a mínim... i ara que ha marxat la Bety ni hipoteques ni res me'n donen!!
Millor serà que me'n conformi amb les fotos!! Fins ara, les Galápagos són el lloc que més envejo del teu viatge!!
"Disfruta la vida..."

Margarita ha dit...

Ostres Beti, hi tant que es de pel.licula!
Quan miro aquestes "bestioles" sembla que estigui al cine veient "Dinosaures".
Jo m'haig de conformar nomes amb la tortugueta d'aigua -jejeje- perque el periquito ja la dinyat!
Petonets i que continui anant tant be com fins ara.

Anònim ha dit...

molt intiresno, gracies