Crònica des de Bogotà

Un cop a la capital pensàvem que no sabríem què fer-hi tants dies, però un cop més, ens ha tornat a faltar temps... Estem de sort i precisament aquesta setmana es celebra el 470è aniversari de la ciutat, i això significa que hi ha moltes activitats i concerts. El primer dia ens decidim a anar al mercat de les puces a comprar 4 rampoines i aprofitem per provar les formigues culones, una delícia per la que farien pagar molts euros al Bulli. La veritat? Una mena de pipes salades no massa bones, que et deixa una sensació rara quan et queda una pota entravessada al mig del coll...

El segon dia decidim anar fins a Zipaquirá, un poble situat a 50 km de Bogotà i on anem a visitar la Catedral de Sal, un lloc que havia estat mar durant l'època dels dinosaures i que en assecar-se l'aigua ha quedat convertit en una reserva de sal impressionant d'on se n'extreuen tones cada dia. Els treballadors de la mina van decidir fer-hi una catedral, que nosaltres pensàvem que seria un habitacle ben petit, però que és enorme! La Catedral que vam veure és una reconstrucció recent perquè la que hi havia es va fer malbé, però això no li treu pas cap mèrit. Tot i que sembla pedra i no és de color blanc, puc confirmar que és sal, que la vaig tastar. Després vam fer una volta per Zipaquirá amb els veneçolans amb qui anàvem i en Fede, i cap a Bogotà amb un bus etern. Un dels veneçolans, el flakutxo d'en Carlitos, està mig boig i no se li va acudir res més que començar a cridar "NO al reggaeton, NO al reggaeton" mentre passàvem enmig d'un grup de 100 o 200 escolars, pensava que no en sortíriem vius d'allà mig! I és que aquí el reggaeton i el vallenato és una religió...

L'endemà vam anar a Montserrate, una muntanya que hi ha aprop i on s'hi arriba amb telefèric per poder tenir vistes de tota la ciutat. Realment són impressionants, i és que a Bogotà hi viuen més de 8 milions de persones! No ens imaginem tota Catalunya i més vivint en una mateixa ciutat... Com que som tan espavilades ja ens pensàvem que el nom de Montserrate tenia a veure amb la nostra, però el què no ens imaginàvem era trobar-hi la Moreneta amb una senyera! Si sabessin que és negra perquè es va cremar...

I per fi va arribar el dia de turisme cultural, vam visitar el museu Botero i el museu de l'Or per fer una mica d'història, tot i que aquest últim jo me'l vaig passar una mica ràpid. Una passejada per la Candelària i pels primers carrers de la ciutat i cap a descansar que avui anem de concert. No ens hem volgut perdre el concert per celebrar l'aniversari de Bogotà, només érem 60.000 persones gaudint de la música i després focs artificials mentre ens emocionàvem amb una cançó de Juanes, i és que... QUE VIVA BOGOTÁ!!! Vaig acabar ben afònica...

L'últim dia a la capital anem a dinar a un restaurant xinès perquè la Toya està realitzant una investigació de camp que consisteix en confirmar (o desmentir) que tots els restaurants xinesos del món tenen els mateixos plats i el mateix gust. La primera diferència és que no teníen arròs 3 delícies sinó arròs 8 delícies! Sobre la resta, ja us informaré quan tinguem els resultats definitius.

En fi, em queda un gran record de la ciutat perquè ens ha agradat molt, a l'hostal ens sentíem com a casa, hem conegut molta gent nova i també hem quedat amb moltes persones que hem anat trobant al llarg d'aquesta primera part de viatge: que si la Gemma i en Chris, que si en Raimon, en Yari, en Fede... Uf, això ja sona a comiat, i ara que hi penso em sembla que ho és, perquè la Toya i la Sònia abandonen el barco... L'últim dia vam fer un sopar de comiat que es va acabar convertint en una festa d'aniversari avançada, amb pastís i espelmes, postals i regals! Em va fer molta il·lusió tot plegat, cal dir que la ploranera va ser considerable... GRÀCIES!!!

Us trobaré a faltar!