Buenos Aires, un flash d'Uruguay i entrada a Brasil!

Doncs sí, els Reis Mags d'Orient em van portar un bitllet d'avió de pujada fins a Buenos Aires i lògicament no el vaig deixar perdre. Vaig viatjar de nit i vaig arribar molt cansada a la capital. I què és el primer que em trobo? Que el taxi es dedica a fer una cursa de velocitat a les 5 del matí, esquivant busos i camions i saltant-se tants semàfors en vermell com va poder. Vaig passar el dia intentant recuperar-me de l'ensurt, així que un passeig pel barri de San Telmo on estic instal.lada, un bon bife de chorizo i cap a dormir.

Buenos Aires té uns 15 milions d'habitants, però això no impedeix que les casualitats continuin succeint: vaig trobar en Gaizka al mateix restaurant que jo! Així que durant el seu últim dia a la ciutat vam anar al cementiri de La Recoleta, impressionant i on et pots fer una idea de les grans famílies de la ciutat, la veritat és que sembla més un museu d'art que un cementiri. No cal dir que la gent hi va principalment per a visitar el mausoleu d'Evita Perón, que tot i que està momificada (o com es digui) no la deixen veure. Uns quants volts més per calle Corrientes i la famosa plaça de Mayo i ja separem camins amb en Gaizka.

Jo aprofito la tarda per anar a la pelu, no sé si us ho havia dit però m'estan sortint canes! Allà vaig comprovar a la meva pròpia pell que tenim moltes diferències d'idioma amb els argentins... A mig canvi de look el perruquer em mira i diu: "Párate" i jo ben quieta. Em torna a mirar i torna a dir "párate" i jo aquest cop quieta com un estaquirot, ni una pestanya vaig moure. Em torna a mirar i m'ho torna a dir. A veure senyor, què vol dir "párate"? QUE TE LEVANTES! Doncs haver començat per aquí!

Un altre dels dies vaig anar fins al barri de Palermo, ple de botigues de dissenyadors joves, restaurants moderns i un ambient alternatiu molt xulo. Els dies següents em vaig unir a la Regina, l'Ainara, en Lorenzo i l'Inigo i amb ells vam visitar el barri de Boca, que és una zona al costat del port amb les cases pintades de colors (amb la pintura que sobrava dels vaixells) i exhibicions de tango pel carrer. Diria que és el lloc més turístic de Buenos Aires, però tot i això no estar de més anar-hi. I ja que érem al barri vam anar a visitar l'estadi del Boca, és una miniatura! Després una passejada per Puerto Madero, que és l'antic port renovat, i a la nit a aprofitar unes jornades de cine argentí que feien en un parc a l'aire lliure. Una de les coses bones de Buenos Aires és que la ciutat no dorm mai, i si necessites anar a sopar a la 1 de la matinada, doncs cap problema.
L'endemà diumenge aprofito per a donar una volta pel barri de San Telmo, i com que és el barri on estic instal.lada només em cal sortir de l'hostal per a trobar tot l'ambient. Cada diumenge hi fan una fira que em porta molts records i nostàlgia dels meus diumenges londinencs a la Brick Lane... Hi ha antiguitats, actuacions de música, màgia, artistes, botigues de qualsevol cosa i sobretot, molta gent deixant-se perdre. A la tarda quedo amb en Maxi per anar a voltar, i per a sorpresa meva serà amb bici. Després d'haver descobert Santiago de Xile amb bici he de dir que m'encanta la perspectiva que aquest mitjà de transport dóna, i va ser precisament durant aquesta volta que vaig notar el clic que em va fer adonar que Buenos Aires m'encanta. La gent sol dir que estimes o odies aquesta ciutat, i jo (encara que amb uns dies de retard) puc dir que m'encanta!

Els altres dies faig més passejades pels carrers comercials, algunes compres (a Buenos Aires si no vas amb shorts o vestit no ets ningú) i a la tarda a gaudir d'una gran actuació musical: La Bomba del Tiempo. Es tracta d'un grup de 16 percussionistes que cada dilluns toquen durant més de 2 hores de forma improvisada i que no deixa que les més de 1.000 persones que els veuen parin de ballar ni un minut! Molt, molt guapo. L'últim dia a la capital vaig anar fins a Tigre, que és una zona de canals del Delta del Riu de la Plata, tot i que finalment no vaig agafar cap vaixell per a recórrer la zona, massa guiri. Per casualitat vaig topar-me amb la baixada de bandera de la Casa Rosada, un gelat i fins la pròxima Buenos Aires...

Voleu saber el gran problema d'Argentina? Us en faríeu creus: la falta de monedes! Per sort, només entrar al país ja m'ho van dir i portava més d'un mes estalviant monedes, cada una que entrava al moneder no en tornava a sortir. Però per què? Resulta que va arribar un punt on vendre el material de la moneda era més rendible que la pròpia moneda, així que la gent les va vendre i s'han quedat sense, totes les botigues tenen cartells de "no hay monedas" i ni als bancs se'n poden trobar... Però el problema no seria tan gros si no fos perquè a Buenos Aires els busos funcionen amb monedes i si no en tens, no puges. Molta gent acaba fent voltes o caminant més del compte perquè no poden pujar al bus. Explicat així pot semblar una tonteria, però penseu que fins i tot m'han arribat a donar caramels de canvi (i no només una vegada), que et donen les gràcies quan pagues amb monedes i que tot just ara s'estan plantejant implementar les targetes magnètiques. Tot un problema nacional, de debó.

Així que adéu a Argentina i cap a Uruguay, un país que no estava en el meu planning inicial però que s'ha posat al mig. La forma més ràpida i còmode és anant amb ferry des de Buenos Aires fins a Colònia de Sacramento (3h), un lloc que tothom diu que és preciós però on no em vaig parar. Així que directe cap a Montevideo! Com sempre, abans de res em dedico a voltar la ciutat amunt i avall, és la millor manera de captar la seva essència, i una mica de tranquil·litat, cine i descans. L'endemà em decideixo a llogar una bici per a recórrer tota la costa de la ciutat i acabo com tots els guiris de la Costa Brava que critico: amb una bici voltant a ple migdia amb 40 graus! En fi, una costa bonica, molta gent a la platja i l'etern dilema de saber si t'estàs banyant al mar o al Riu de la Plata (la teoria més acceptada és que a Montevideo encara és riu, per això l'aigua és marró).

L'endemà quedo amb en Pancho, en José Luis i l'Eli (ells uruguaians, ella colombiana) per anar a dinar al Mercat del Port un asado com Déu mana i on provo la beguda nacional: el Medio y Medio. No van pensar massa a l'hora de posar el nom a la beguda, ja que es tracte d'una barreja de vi blanc amb una mena de cava. Les mesures? Medio y medio! Després un bany ràpid a la platja per intentar suportar l'onada de calor més forta dels últims anys i després vam anar a veure un partit de futbol a l'estadi del Centenario (on es va jugar el primer Mundial de futbol al 1930) i que era un clàssic entre el Nacional de Montevideo i el Peñarol. Jo no hi entenc massa de futbol, però em sembla que no n'hi havia cap que corrés, estaven tots cansats. Per sort va guanyar l'equip que jo animava, així que contenta cap a casa!

Cal dir que Uruguay, com a molts d'altres milers de persones, m'ha sorprès positivament, potser perquè el que en sabem és ben poca cosa. Però malauradament l'he visitat en un moment en què em trobava una mica cansada de tan anar amunt i avall i he preferit assentar-me a la capital més dies en comptes de voltar. Així que he deixat pendent per quan hi torni Colonia de Sacramento, Punta del Este, Punta del Diablo i Cabo Polonio, entre altres llocs que prometen ser preciosos. Després dels dies a Montevideo vaig agafar un bus fins a Porto Alegre, ja al Brasil. Vaig estar un dia a la ciutat on la pluja em va impedir fer qualsevol cosa i després dia intensiu de vols fins a Belem, on participaré com a voluntària al Fòrum Social Mundial. Però no us avanço res més, això ja pertany al pròxim post.

Ah, me n'oblidava! Tot i que no ho he pogut observar massa amb ulls propis, tothom diu que a Buenos Aires hi ha moltes tribus urbanes: que si floggers, que si emus, que si ramoneros... I molta gent que he conegut no ha dubtat en classificar-me: clarament sóc una rollinga! Una què?Diu en que porto serrel, bambes converse, bolso tipo serró i un piercing, així que no hi ha dubte! Creuen que sóc rollinga fins els ossos, segur que m'agraden els Rolling Stones! M'ho ha dit tanta gent, de llocs diferents i en moments diferents, que fins i tot m'hi començo a considerar...