Ja som a Colòmbia!

Primer escrit des de Colòmbia, on ens ha costat dos dies sencers arribar... De totes maneres, entre que l'eslògan de Colòmbia és “El risc és que et vulguis quedar” i un dels llocs que visitarem es coneix com “La Sucursal del Cielo”, no assegurem la tornada... Per tant, si no tornem no penseu pas que és per culpa de les FARC, que la gran majoria de nosaltres (i sobretot vosaltres) no sabem ni qui són, ni què demanen ni quins recursos tenen, però que tothom s’atreveix a dir que ens raptaran...

Però millor començo pel principi. Sortim de Vidreres a les tantes de la matinada, volem des de Barcelona a primera hora i passem tot un matí tirades a l'aeroport de Madrid. Després vol de deu hores fins a Caracas, on el primer que fem és aprofitar-nos d'un conctacte. Gràcies a en Luismi ens instal·lem a la Casa de Encuentro Bolivariana Freddy Parra, un local social seu de la Coordinadora Simon Bolívar i on es dediquen a donar recursos als habitants d'una de les zones més humils de Caracas, coneguda com el 23 de Enero, amb una ràdio local, un centre amb ordinadors, el Club de las Abuelas, etc. Aquesta associació treballa juntament amb el Govern però es consideren crítics amb aquest, considerant-se d'esquerres i radicals. Total, que ens hi sentim com a casa i són d'admirar.

Casa de Encuentro Bolivariana Freddy Parra

L'endemà visitem una mica Caracas amb en Juan Pablo (que com el seu nom indica anava per capellà), que és un dels colombians que comparteix habitació amb nosaltres. Dinem amb en Luismi, el nostre contacte basc, i xerrem profundament sobre la política de Veneçuela i el seu President, que més que dictador al final resulta que és més democràtic que qualsevol de nosaltres... En Luismi diu que estem massa influenciades pels mitjans de (des)comunicació, i em sembla que té raó.

Al vespre volíem agafar un bus fins a Rioacha, però estan plens i n'hem d'agafar un fins a Maracaibo (10h), que més que un bus sembla un congelador perquè tenen l'aire condicionat a tope. La veritat és que hem pagat la primera novetada perquè anàvem amb una manta fina, en canvi els altres passatgers fins i tot portaven gorro i guants, i no és conya! Després de Maracaibo, taxi compartit fins a Maicao, ja a Colòmbia. En el trajecte ens han parat més de cinc cops per fer-nos ensenyar el passaport, i el pobre colombià il·legal que venia amb nosaltres s'ha deixat un sou pagant a policies... A nosaltres, en canvi, ens tractaven de perles: "Chicas, tengan cuidado en Colombia, y rumbeen como hay que rumbear...". Sí, senyor! Una altra hora llarga de camioneta i per fi, ara sí, hem arribat al nostre primer destí colombià: Rioacha, un lloc costaner i sense massa turistes. De moment hem vist ja un parell de professons i aquesta nit anirem a veure què es cou a la festa que fan dedicada a nuestra virgencita del Carmen...

Gaudint de l'espectacle del carrer a Maicao

Per cert, encara que sembli molt valenta us he de dir que no estic sola en aquests mons: la Toya i la Sònia també estan disposades a córrer el risc de no tornar. La veritat és que tranquil·litza molt començar aquesta aventura acompanyada!